No hi ha imatges ni textes
que puguen sustituir la visita personal, però ací
pot fer una xicoteta composició de lloc.
|
|
|
|
El paratge que envolta l´entrada
al Riu Subterrani de les Grutes de Sant Josep és
un agradable espai natural que compta amb servicis de
restauració i oci.
|
|
|
|
L´entorn és variat i espectacular.
En pocs minuts es pot accedir a un Parc Natural , varies
platges amb Bandera Blava o a la ciutat de La Vall d´Uixó.
|
|
|
|
Cal informar-se sobre els horaris de
visita, tarifes, com arribar al paratge i la seua situació.
|
|
|
|
Des d´ací ja pot fer la
seua reserva omplint un simple formulari.
|
|
|
|
En la varietat està el gust.
Esta frase definis l´espírit del Restaurant
Sant Josep. Podran assaborir des d´els menjars
més classics de la cuina internacional fins els
plats més sofisticats.
|
|
|
|
|
|
|
La
cavitat de les Coves de Sant Josep és coneguda
des d´el Paleolític Superior, fa uns 17.000
anys, com ho demostren jaciments arqueològics
trobats a la boca d´accés.
La proximitat d´un poblat íber també
ens indica que en esta época la cova fou coneguda
i explorada com també durant la llarga dominació
romana, a la vista d´una làpida trobada,
dedicada a Caio Cneo Craso, fill del cònsol romà
Marco Licinio Craso.
|
|
JOSEP CAVANILLES
El
naturalista Josep Cavanilles, a finals del segle
XVIII en Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía,
Agricultura, Población y Frutos del Reino de
Valencia (pags.115-116 Vol. I) diu "...s´han
aprofitat per al reg les aigües que naixen per
l´arrel del Serradell de Sant Josep... al migdia
i casi al raser de la Rambla o riu Belcaire, que corre
per la seua dreta, té dos coves que se comuniquen...
i encara en estacions molt seques ix un peu cúbic
d´aigua..."
|
|
LA FESTA DE LES FLORS
Existeixen
referencies del segle XIX sobre la costum de concentrarse
els veïns al voltant de "La Font de Sant
Josep" amb ocasió de la Festa de
les Flors, sent habitual que els més atrevits
s´endinsaren en la cova.
|
|
EXPLORACIÓ
En
l´any 1902 dos grups de persones competiren
per veure quins eren capaços d´endinsar-se
més. Un jove va estar a punt de perdre la vida
al intentar forçar "La Boca del Forn"
a través del xicotet espai que deixaven les aigües
en aquella época, ja que este era el lloc que
marcava el límit de la part accessible de la
cova.
Durant els anys següents fou creixent l´interés
per coneixer la cova amb tot detall. En 1915
el prestigiós historiador Carlos Sarthou Carreres
va realitzar una exploració parcial.
|
|
BOCA DE FORN
En
1926, un grup de veïns va superar la "Boca
del Forn" i va alcançar el "Llac
de Diana", trobant com obstacle insalvable
la "Galeria dels Sifons".
En 1929 va morir Herminio Arroyas Martínez,
veí de La Vall d´Uixó, al intentar
superar la "Galeria dels Sifons". En
aquests anys comencen les primeres temptatives d´acondicionar
la cova per facilitar les visites instalant passadores.
|
|
IL-LUMINACIÓ
El
periodista de l´Heraldo de Castellón,
J. Javieres, informa en un article aparegut a
principis de l´estiu de 1936, que les passadores
s´han substituit per una barca, pel qual es va
construir una xicoteta presa que mantinguera el nivell
de les aigües al temps que es van dragar alguns
pasos. També s´electrifica la cova en eixa
época per a il·luminar les galeries.
|
|
GALERÍA DELS SIFONS
"La
Boca del Forn" deixa de ser el límit
del recorregur. Mitjançant barrinades s´engrandix
fins permetre el pas de les barques. Estem en 1.950.
La primera exploració realitzada per un grup
d´espeleòlegs es va realitzar en 1.954
per part de la Secció d´Exploracions Subterrànies
del Centre Excursioniste de València.
En 1.958 es confecciona el primer planol topogràfic
de la cova. El 13 de novembre de 1.960 es comprova
la continuitat de la cova al superar Joaquin Saludes,
del Centre d´Investigacions i Activitats Subacuatiques
de Valencia, la "Galeria dels Sifons".
|
|
ESTANY BLAU
LLes
voladures amb dinamita permeten obrir este pas el 14
d´abril de 1.961. Queda descobert el "Estany
Blau" i la resta de les galeries que constituixen
el recorregut actual. Es descobreix la "Galeria
Seca", que serà accessible al públic
en 1.973. En este any, es realitza un nou estudi
topogràfic.
En anys successius (1.974-1.975) es van descobrint
noves galeries i sifons fins alcançar els
2.348 metres.
|
|
|
